Produir un audio-visual no és "comenzar a filmar-després montar-i ja està llest el video". Afrontar una producció és més complexe si es vol tenir un resultat digne.

Primer és necessari un petit estudi; saber quin tipus de producció anam a fer (veure tipus de produccions), a quí va dirigit el video, quína orientació ha de tenir, les seves línees bàsiques i continguts, cóm va a ser la seva difussió, amb quins mitjans econòmics es ferà i les exigencies o obligacions que ens imposarà el client.

A partir d'aquestes premises podem comenzar a vertebrar l'encàrreg, lo primer: quantificarlo a través d'una proposta que integri tots els punts anteriors i decidir si fan falta guionistes, documentalistes, creatius, assessors, story-boards...

Si emplearem mitjans especials com grúes, il.luminació, helicòpter, animacions...

I per quín format ens decidirem. (Veure tipus de produccions).

Una vegada negociada i acceptada la proposta per part del client, es posa en marxa la pre-producció, guionatje, story...

La festa acaba de comenzar.

Arribats a aquest punt ja tenim la base, quant el client ha aprobat el guió, la idea o l'story-board, comenzarems a fer el disseny de producció:

Farem el pla de rodatje i totes les feines de pre-producció com localitzacions, atrezzo, artistes, mitjans, permissos...

I ha arribat el moment del rodatje, el més esperat per tots:

Cámara, llums, aaaaaacció....

Res parescut al tòpic "cámares, modelos, llums, festa, bon rollo, sortir a la tele, feina fàcil, cobren una pasta, jo també sé agafar una càmara..."

Ja és hora de desmentir aquesta imatge estandaritzada i dir que qualsevol rodatje és una carrera contra-rellotje que sóls els bons professionals poden treure en condicions. Són dies de feina molt dura de gent molt especialitzada i molt ben preparada, de dies de feina de 20 hores (o més), de feines de nit o de matinada, de condicions molt més estrictes que una cadena militar de mando, de carregar i descarregar material pessat, de anar corrent tot el dia, de no menjar, de nirvis i tensions perque tot estigui be. Nivis per si plou, per la producció, per si falla algo o algú, per el client, per els imprevists (que per molt previst que estigui tot sempre en surten), per els equips...

I seguim amb els nirvis:

Anam a la pos-producció i la sonorització.

Dies interminables asseguts devant d'una cònsola d'edició o d'una estació de feina, hores i hores mirant el mateix panell de monitors tenint dins el cap en tot moment el total i les parts de l'audio-visual per no perdre el concepte, el ritme i la línea del producte, efectes especials costossos, de moltes hores per pocs segons finals, veure i veure i veure tropocentes vegades la mateixa sequència perque el plano no entra, desfer tot lo fet i tornar a comenzar...

Passa a so i una altre vegada lo mateix, pero afegint sessions amb locutors o dobladors. Escoltar i escoltar i escoltar la mateixa sequència inacabablement ajustant la mescla, equalitzant, comprimint...

I ja esteim a la punta dels nirvis: la presentació al cliente, Li agradarà? Quíns canvis ordenarà? ...

Per acabar, la difussió; copiats, còpies d'emissió, autoria per DVD, distribució...

Amb tot això no pretenc res més que fer entendrer que la nostra feina no és un "xollo" ni res fàcil, sino que és algo molt sèrio, de molta feina, molta responsabilitat i experiència.

Tots aquests consells no deixen de ser una opinió personal, sempre refutable, discutible i sobre les que estaria molt content de rebre noves entrades o acepcions, opinions, consells, crítiques o qualsevol comentari per mail.

Autor: Jaume Bordoy, 2002, tots els drets reservats.

Autoritz qualsevol forma de difussió, divulgació, distribució o comunicació sensa càrreg, de tot o de part, sempre que sigui mencionat l'autor i l'orígen (Jaume Bordoy, Mallorca, www.tilt.es), se me comuniqui el text empreat i la seva difussió ( mail ), no sigui amb finalitats lucratives i en el cas de part/s es faci constar com a tal (extracte, part/s, resumen...).

L'Autor:
Jaume Bordoy.