Tipus i formats de produccions.

Una producció pot ser de molts de tipus (de fet, no n'hi ha dues d'iguals), però anem a intentar classificarles i donar alguns consells i orientacions sobre quins són els formats més adequats per afrontarles.

1.-Domèstiques

2.-Per Internet

3.-Socials

4.-Industrials i Institucionals

5.-Per emissió i venta

6.-Publicitaries

7.-Cinematogràfiques

He intentat seguir un ordre llògic de qualitat, de manera que siguin compatibles "cap abaix", que de qualsevol producció se puguin extreure continguts per les inferiors i difícilment per les superiors.

Preàmbul:

Antes, desde el punt 2 fins el 6, es feia tot en BETACAM SP i s'editava amb màquines (videos o VTR's), però ara, amb l'irrupció dels nous formats digitals i la gran diversitat d'estacions gràfiques, el ventall és més ampli i anirem a afrontar aquests consells desde la perspectiva de l'actualitat i de tots els formats coexistents per poder treurer una màxima relació preu-qualitat a cada producció.

I vull deixar clar que he dit "millor relació preu-qualitat" i no "millor qualitat", hi ha molts de factors que intervenen; qualitat, quantitat i diversitat d'equipaments i de professionals, etc, i el que no es por pretendre es tenir duros a tres pessetes, tant la qualitat tècnica com la humana i creativa tenen un preu i no es pot exigir qualitat "de cine" a un sitema DV ni es poden esperar grans idees creatives si no es pague el seu preu .

Ens centrarem també en la realitat dels equips que podem trobar a les Illes Balears, i en lo que concern als formats minoritaris a les Illes, assumirem que allà on aconsellam DVCAM, també es pot entendre DVCPRO i DIGITAL 8.

El meu consell sobre l'estructura de la indústria de la producció audio-visual es la següent (no m'he inventat res, es el model que funciona per tot el mon, a tots els llocs on hi ha una mínima infraestructura de producció, però que aquí, a les Illes Balears a l'any 2.003, per volumen de feina i per cultura audio-visual no ha arribat a implantarse encara):

-Client.

Persona, empresa o institució que en un moment donat necessita una producció audio-visual. Dins aquest punt es poden incloure també les emisores de TV, ja que si bé produeixen els informatius i algunes també produeixen els seus continguts, les tendències van cap a la separació de producció i emisssió, o sigui, contractar la resta de continguts a empreses de producció. Si bé en aquests cassos, per experiència i mitjans, solen botarse el punt següent -el del productor- i contractar directament a free-lances i empreses de serveis.

-Productor/a

Persona, agència o empresa que se dedica a produir, o lo que és el mateix, a organitzar produccions, té molt poc personal i res o quasi res d'equipament. Molts de contactes, tant de clients com de col.laboradors i empreses de serveis i molta experiència. El productor és un persona a una oficina de 20m2, una taula, un ordinador, una impresora, un fax i una agenda plena de contactes i cites.

-Free-lances

Persones que se dediquen a col.laborar en produccions en moments i especialitats concretes. Solen separarse en artístics i tècnics. Els artístics solen ser contractats per el productor en el moment necessàri per cada producció i per la feina en la que estan especialitzats (guionistes, creatius, directors, directors de fotografia, redactors, actors, presentadors, maquillatje, ajudants de producció...) i els free-lances tècnics, com poden ser els operadors de càmara, operadors d'steadycam, tècnics de so, elèctrics, maquinistes, ajudants, etc. normalment són contractats per les empreses de serveis.

-Empreses de serveis

Empreses que disponen de materials, objectes o serveis orientats a produccions audio-visuals. Són les empreses a las que recorren els productors per proveirse dels equips tècnics i accesoris necessaris per cada producció en concret. Unas vegades serà en video, unes altres en cine, unes amb grua, unes altres sensa...

Podem trobar, entre les més usuals; de lloguer de càmares i equips de video, d'unitats mòbils, de càmares de cine, de venta de cintes o película, de llums, grues i travellings, de grupos electrògens, de lloguer de platós, de sales de pos-producció, d'efectes especials, de sales de so i doblatje, de laboratoris de cine, de duplicatje, de financiació, d'asegurances...
Aquestes solen ser especialitzades per que a cada moment puguin oferir la millor tecnologia en las millors condicions.

I entre les ocasionals; d'helicòpters, de models, de gestió de públic, d'especialistes, d'atrezzo i decorats, d'animals, de càmara-cars, de grades i escenaris, d'armes, de megafonia, de vestuari, d'objectes antics, de vehicles, de catering,...

A una gran producció poden concurrir moltes empresas i professionals, però sempre coordinades per l'empresa productora. És com a la construcció: Un constructor no fabrica els totxos ni les portes ni els sanitaris, es llimita a coordinarlos segons les necesitats de cada construcció i gran par de la seva feina és saber a cada moment i per cada necesitat quina és la millor opció i que tot això vagi en benefici del producte i en conseqüencia, del client final. A una construcció necessitará màrmol i a una altra no, a una possará ascensors i a una altra no...; el client no se preocupa de negociar amb tots els proveidors, sino que únicament té un interlocutor: el productor.

Una vegada feta aquesta (esper) breu introducció anem a analitzar els distints tipus de produccions i els mitjans més adequats per cada una d'elles:

o a una Institució per difondre la seva labor, anunciar, notificar i aconsellar, etc.

O per vendre en forma de video turístic, documental, musical...

Resenyes:

- Menys aconsellat.

+ Millor opció (relació qualitat/preu/prestacions/existències)

(1) Per algunes produccions, encara que estiguin fetes en DVCAM, sempre és aconsellable realitzar una còpia del master en BETACAM SP o BETACAM DIGITAL com a còpia de seguretat, per poder garantitzar compatibilitat amb d'altres empreses i per difussions concretes i inesperades.

(2) Independentement del format de grabació en el moment de la captació, algunes feines s'han de fer amb una unitat mòbil multicàmara, amb possibilitat d'entrades de videos per repeticions... sobre tot per les emissions en directe.

(3) No mos deixem arrastrar per la "febre digital", aquesta no és més que una semàntica difosa amb l'única intenció de vendre-mos "la moto": noves màquines i ordinadors i camviarlos cada any. Digital és un terme molt imprecís i es poden editar en videos, sensa ordinador i ser completamente digital i es pot editar a un ordinador i no ser digital, (veure informe "Digital ?") per uns programes se pot obtenir una qualitat òptima i fer-ho en molt menys temps amb un procés completament analògic, per d'altres la millor opció es una combinació de sistemes i per d'altres és millor fer-los íntegrament en "digital", aquí entra l'experiencia del productor per decidir en cada cas quina és la millor opció.

(4) Per la seva inmillorable relació qualitat-preu, la irrupció de màquines per telecinat (passar un video a cine) de una gran qualitat i a un muy molt bon preu i la falta i alt preu dels nous equips d'HDCAM, aquesta opció s'ha convertit en la preferida a l'hora de la realització de curts de nous autors, i que inclús han triat directors ja consagrats per la realització dels seus llargmetratjes comercials.

Tots aquests consells no deixen de ser una opinió personal, sempre refutable, discutible i sobre les que estaria molt content de rebre noves entrades o acepcions, opinions, consells, crítiques o qualsevol comentari per mail.

Autor: Jaume Bordoy, 2002, 2004, tots els drets reservats.

Autoritz qualsevol forma de difussió, divulgació, distribució o comunicació sensa càrreg, de tot o de part, sempre que sigui mencionat l'autor i l'orígen (Jaume Bordoy, Mallorca, www.tilt.es), se me comuniqui el text empreat i la seva difussió ( mail ), no sigui amb finalitats lucratives i en el cas de part/s es faci constar com a tal (extracte, part/s, resumen...).

L'Autor:
Jaume Bordoy.